Els inicis de l’electricitat (segles XVII i XVIII)

L’Electricitat ha estat present, de forma permanent, en la vida de la humanitat. Però aquesta presència sempre va tenir una component misteriosa, mítica o d’origen diví. Les antigues cultures mesopotàmica, xinesa, grega o romana així com la jueva i, durant segles la cristiana, identificaven alguns fenòmens elèctrics (raig o aurores boreals) amb Zeus, Júpiter o Jehovà.

L’any 1.600 pot considerar-se com el punt de partida de la consideració de l’Electricitat com a fenomen físic i en aquest moment comença el seu estudi i experimentació. Durant dos segles – XVII i XVIII – tota l’electricitat és obtinguda per fregament, és electricitat estàtica – Electrostàtica – i a part de la seva utilització en els gabinets dels físics (filòsofs naturals) es fa servir com a objecte de diversió en les corts europees. En 1.800 es descobreix la forma d’obtenir electricitat a partir de substàncies químiques i comença a generar-se de manera que pot transmitir-se d’un punt a un altre a través de conductors donant lloc a electricitat en moviment – Electrodinàmica – que donarà lloc al desenvolupament de l’enginyeria elèctrica durant tot el segle XIX, com a avantsala del gran auge d’aquesta energia durant el XX i fins als nostres dies.

Aquesta xerrada és una visió de 200 anys (1.600 a 1.800) que són l’origen de l’Electricitat com a fenomen físic a estudiar i comprendre.

A càrrec de Luis Martínez, del departament d’Enginyeria Elèctrica EET (UPC). (23/2/2017)

Diapositives en PDF