Xerrades

La intenció d’aquestes xerrades és apropar-se una mica més a la ciència. Potser des d’un altre angle, que no consisteixi ni a fer una classe magistral ni tampoc perdre’s massa en el divulgatiu. S’intenta en el possible que sigui autocontingut i que pugui ser seguit amb certa facilitat.

 


EL NOSTRE UNIVERS MÉS PROPER. 

Dijous 25 de gener, 19.00 hores

Amb el títol de ‘El nostre Univers més proper’, volem donar a conèixer les particularitats de cada un dels astres que, tal com diu el títol, tenim més a l’abast, de tots els que poblen l’Univers, pròpiament dit. Deixarem a part la immensitat d’aquest Univers i no parlarem de les galàxies ni d’altres objectes del cel que el conformen, sinó que ens centrarem en els nostres veïns més propers, amb els que compartim l’existència del Sistema Solar, de les seves similituds i diferències, de com podem observar-los, i en definitiva anar-los coneixent més a fons. Diuen que conèixer és estimar. Coneixent més a fons els nostres veïns astrals, potser també els estimarem més i potser ens estimularà més a anar aprofundint en aquesta coneixença.

En acabar la xerrada, i si les condicions atmosfèriques ho permeten, aprofitarem per fer una observació amb telescopi de la Lluna, un dels nostres veïns més propers, amb les explicacions d’aquest astre que ens donarà en Josep Maria Moren. La imatge adjunta correspon a la visió del quart creixent que en tindrem en aquella data.

A càrrec de Agrupació Astronòmica de Barcelona, ASTER.


EL GRUP DE POINCARÉ.

Dijous 8 de febrer, 19.00 hores

En aquesta xerrada divulgativa explicarem perquè aquest grup és tan important per a la física moderna. Especialment per a tota teoria compatible amb la Relativitat Especial.

Per poder aprofitar la xerrada és aconsellable tenir frescs els conceptes bàsics de matemàtiques de batxillerat.

A càrrec de Javier Garcia, del departament de física de IFAE (UAB).


PARLEM DE GEOMETRIA HIPERBÒLICA.

Dijous 15 de març, 19.30 hores

Es denomina geometria no euclidiana, a qualsevol forma de geometria en la qual els postulats i propietats difereixen en algun punt dels establerts per Euclides en el seu tractat ‘Elements’.

No existeix un sol tipus de geometria no euclidiana, encara que si es restringeix la discussió a espais homogenis, en els quals la curvatura de l’espai és la mateixa en cada punt, i que els punts de l’espai són indistingibles es poden distingir tres tipus de geometries: La geometria euclidiana satisfà els cinc postulats d’Euclides i té curvatura zero mentre que les geometries hiperbòlica i el·líptica satisfan només els quatre primers postulats i tenen curvatura negativa i positiva respectivament.

Aquestes geometries són casos particulars de geometries riemannianes amb curvatura constant. Si s’admet la possibilitat que la curvatura intrínseca de la geometria variï d’un punt a un altre es té un cas de geometria riemanniana general, com succeeix en la teoria de la relativitat general on la gravetat causa una curvatura no homogènia en l’espai temps, sent major la curvatura prop de les concentracions de massa, la qual cosa és percebut com un camp gravitatori atractiu.

A càrrec de Eduard Gallego, del departament de Matemàtiques (UAB).